"Qualsevol nit pot sortir el sol"
(Jaume Sisa)
Hi ha nits fosques i amargues, fetes d'una boirina contaminant que no permet veure cap mena de camí, que ens tanca en un món incomprensible de dolor gratuït.
De cop i volta, una nit s'il·lumina de sol: noves coneixences ens ventilen d'aquell racó brut i ens porten de nou cap al nostre camí, net, lluent i ple d'esperança.
Passa el temps i el que s'ha viscut es va fent entenedor: el que ens ha fet mal, el que no creiem merèixer, es va perfilant com una història escrita amb coherència però no per això menys colpidora.
Les vivències dels adolescents les veiem de reüll i amb una punta d'ironia, perquè ja hi hem passat. Però si ens aturem a reflexionar, estan experimentat veritables calvaris fruit de la naturalesa humana: envejes, pors, manies, autoenganys... Res que nosaltres no haguem viscut... Però, quan són els teus propis fills els que ho viuen, el teu propi passat torna a despertar dins teu. Ara, amb tot el bagatge d'experiències que portem a l'esquena, veiem molt clar com reaccionar davant d'una situació determinada. Però... tenim dret a dirigir la vida dels nostres fills per estalviar-lis patiments? O hem de deixar que caiguin i s'aixequin? Sembla llògic contestar que hem de deixar que s'equivoquin, però... seria tan fàcil donar-lis tot en safata i que s'estalviessin pèrdues de temps i males estones...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada