A la planta baixa d'un edifici blanc, semblant al de la foto, vivien els meus avis materns. Això sí: la casa feia cantonada.
L'esglaó de la porta d'entrada era el portal. Quantes hores de vacances no hi hauré passat, assentada, amb els meus germans i cosins... Recordo després de dinar, a l'estiu, amb la xufa de calor que queia, que creuàvem el carrer i anàvem a seure al portal de la veïna de davant, on hi donava l'ombra. Un cop allà ens menjavem un polo d'anís, o de menta, de Can Mateu.
Cap al final de la tarda, quan el sol ja no arribava a escalfar el terra i s'anava ponent, els voltants del portal dels meus avis s'omplia de cadires que portaven veïns i veïnes per petar la xerrada d'abans de sopar: tafaneries, acudits i, sobretot, els crits de la meva àvia insultant els motoristes que passaven matxacant-nos els timpans.
Grans estones, sí senyor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada