Anys 50.
Moltes persones del poble feien un fons setmanal d’un pesseta durant tot l’any, per tal de passar tot un dia d’excursió anant a donar la volta a l’illa.
Quan arribava el dia en qüestió, cada persona havia estalviat 54 pta. Amb això, pagaven l’autocar i els hi sobraven diners per anar a prendre alguna cosa. Els àpats importants del dia els portava fets cadascú.
S’apuntava tanta gent que arribaven a necessitar fins a cinc autorcars. La gresca estava servida.
L’itinerari era el següent:
- Sortida de Maó.
- Esmorzar a Fornells.
- Arribar a Mercadal, prendre un aperitiu i, els més agosarats, pujar a peu l’única muntanya de l’illa: el Toro.
- Parar una estoneta a Ferreries.
- Dinar a Santandria (Ciutadella).
- Berenar a Es Migjorn.
- De tornada, ja de nit, parar a Alaior i ballar a l’envelat que tenien preparat per les festes.
- Arribada a Maó, cansats i feliços.
Cansats, feliços i afònics, perquè l’estona a l’autocar fent ruta se la passaven cantant.
Cada any igual i cada any diferent. Jo encara no existia, però quan sento parlar d’aquests viatges tinc la sensació d’haver-ne format part.
La meva àvia materna organitzava sempre aquestes excursions anuals i n’era la tresorera. Però la meva relació amb aquests viatges no acaba aquí:
En una d’aquestes excursions, es van conèixer els meus pares.
2 comentaris:
La tendresa envolta cada mot que has escrit. Genial!
Ari, moltes gràcies. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada