"Las brujas no se quejan. Al contrario, las ancianas son atrevidas y confían en sus propios instintos. No imploran; en cambio, sí meditan. Eligen su camino con el corazón. Poseen la fiereza del que defiende lo que más le importa. Dicen la verdad con compasión. Escuchan su cuerpo, se reinventan a sí mismas en función de sus necesidades y saborean la parte positiva de sus vidas" (Jean Shinoda Bolen)
Aquesta nit m’he despertat amarada en suor. Sense fer soroll per no despertar ningú, m’he dutxat i m’he tornat a ficar al llit. La darrera vegada que em va passar això, em trobava a l’hospital perquè acabava de néixer la meva filla petita. La infermera em va dir que no em preocupés, que tot això era degut als canvis hormonals de la lactància.
Canvis hormonals... No m’ha calgut pensar gaire per entendre el que m’estava passat.
És curiós. Ara que els meus fills estan vivint tota una revolució endocrina, a mi em toca passar pel mateix, però per motius ben diferents.
Aquest ha estat el primer símptoma. I l’he volgut deixar plasmat. Com quan em va venir la regla per primer cop i ho vaig escriure al meu diari íntim.
I no em queixaré. Necessito totes les energies per convertir-me en una bona bruixa.
5 comentaris:
És un triomf personal acceptar i saber conviure amb allò que no podem canviar.
En camí de les bones bruixes...
Abraçada!
Jo també voldré ser una bruixa, de les bones com diu l'Audrey.
Molts petons i paciència amb els fogots de mitjanit.
Ari.
Bé, la Lanuor penso que és troba en aquest camí, per les seves paraules...Jo espero poder dir el mateix...
Una altra abraçada!
Gràcies a totes dues pels ànims! Ara, a aprendre a ser una bona bruixa ;)
On puc trobar el llibre?
Publica un comentari a l'entrada