Coincidint amb el canvi d'hora que, tot sigui dit, m'ha sentat com una patada a l'estómac, aquests dies m'han deixat exhaurida en tots els sentits. I és que ha hagut de tot i més: malentesos, histèria col·lectiva, situacions absurdes...
He recordat una de les tires còmiques de la Mafalda, en què el Felipe diu: "Hay días en que lo peor de uno mismo son los demás".
Per no deixar-me emportar per les paraules del Felipe, he intentat no jutjar, deixar fluir els meus pensaments i visualitzar com se'ls emporta el vent, acceptar les coses tal i com vénen...
Resultat: he perdut les ganes de menjar, em fa mal tot i necessito dormir unes dotze hores seguides.
Quan no es pot, no es pot.
2 comentaris:
Ànim, companya! Aviat vindran uns dies de repós i amb la llum solar tot es veu amb més colors.
Un petonàs
Gràcies, Silvia!
Publica un comentari a l'entrada