divendres, 23 de març del 2012

REVOLUCIÓ PACÍFICA



Para poder cambiar el mundo, hay que criar bien desde la cuna” (Laura Gutman)

Des del primer moment que vaig ser mare, m’irritaven bastant les sentències de persones més experimentades en el tema, com ara:


- “Ves en compte, que si l’agafes molt en braços s’acostumarà”
Mai faig fer cas d’aquesta estupidesa.

- “T’està prenent el pèl…”
Un nadó de dies li pot “prendre el pèl” a un adult???? Potser és l'adult qui s'ho hauria de fer mirar...

- “Si no menja és perquè et vol manipular”
O perquè li estic transmetent la meva angoixa envers el menjar, no et fot…

Malgrat no fer gaire cas del que em deien, la veritat és que la primera vegada vaig pagar la “novatada”: depressió post-part, sensació de no existir, angoixa vital, por al futur… Fins fa ben poc, no he entés que estava atrapada en la meva propia ombra maternal, el pànic que et paral•itza davant d’una situació nova, però que ja havia viscut com a nadó, amb tots els ets i uts i l’angoixa vital que llavors patien els meus propis pares envers la meva petita existència.

Des del primer moment, absorbim totes les mancances, dubtes i pors dels adults que ens estan criant. Em va passar exactament el mateix quan vaig ser mare, però sempre alguna cosa dins meu em deia que havia de viure l’experiència d’una altra manera: els fills són per gaudir-los, no per agobiar-se ni agobiar-los a ells.

En un món com el que ens ha tocat viure, ple d'accions covardes, corruptes, oportunistes i fatxendes, no ens queda altra remei que fer la revolució des de casa nostra, pacíficament i plenament conscients que el futur està en mans dels que ara són els nostres fills. És responsabilitat nostra que siguin persones fortes i bones. I amb tot el que implica la bondat i la fortalesa, n'hi ha prou, no cal res més.

"Hacemos la revolución cada mañana cuando despertamos sudando envueltas en el cuerpo del niño pequeño. Cuando la divinidad femenina se hace presente a través del alimento que ofrecemos. Cuando organizamos los rituales familiares de comida, baño, limpieza, orden, palabras, explicaciones, verdades nombradas, diálogos abiertos, comprensiones compartidas y sueños soñados. Cuando somos anfitrionas de las celebraciones. Cuando cada día compartido y cada noche de descanso hacen parte de la nutrición afectiva. Cuando brindamos porque estamos vivos. Cuando el poder susurrante del agua nos adormece, y el poder hipnótico del fuego nos vitaliza.

Las madres hacemos la revolución cuando recuperamos nuestros rituales ancestrales, cuando defendemos los espacios íntimos, cuando hacemos silencio, cuando recordamos que somos la Tierra y que somos el Cosmos. Cambiamos el mundo cuando conservamos el valor sagrado que tienen los pequeños actos de intercambio humano" (La revolución de las madres, Laura Gutman)

LA BONA NOTÍCIA DEL DIA

"Cuando somos capaces de conocernos a nosotros mismos, rara vez nos equivocamos sobre nuestro destino" (Germaine Stael)





4 comentaris:

Audrey ha dit...

Felicitats pel post!!, m'ha agradat molt, tot i no tenir fills...El futur és en les mans dels més petits, que van creixent. Fortalesa i bondat, els ingredients indispensables per a ser grans per dins i per fóra.

Una abraçada!, Lanuor

Gerònima ha dit...

Que bo! vinc de casa l'Ariadna, m'ha agradat el què has dit allà i em trobo amb aquesta meravella!

lanuor ha dit...

Gràcies a totes dues!! Gerònima, benvinguda al blog.

Mercar ha dit...

m'ha agradat. visita'm www.forozombi.3a2.com no es una fricada o si, mai se sap!!!