Una apretada de mans i una presentació ben cordial.
Regals a dojo de la seva terra: galetes, dolços, embotits, formatge. Ah! I una xocolatina ben especial per a la meva filla petita de part dels pares d’ell.
Aquesta curiositat mútua davant del desconegut.
La sensació agradable de l’inici va creixent.
Converses en anglès de supervivència per part nostra. En anglès perfecte per part d’ell.
El seu primer àpat amb nosaltres: puré de carbassa, pa amb tomàquet, truita de patates, aigua (amb gas i sense), sucs, vi, ensiamada de Menorca, els dolços de Polònia...
El nostre bany en runes, amb el sostre foradat degut a una fuita d’aigua dels veïns de dalt. I sense porta... “Don’t worry”, diu ell somrient (té un somriure molt, molt bonic).
Al•lucinant el seu nivell, no només d’anglès, també d’història, literatura, música... El sistema educatiu allà està a anys llum del nostre.
Ens ensenya com es pronuncien alguns sons en polonès, mentre el nostre gat se’l mira amb ulls esglaiats.
It is a nice experience...
Jest to miłe doświadczenie...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada