Què quedarà de totes aquestes vivències i anècdotes?
Avui torna a casa seva el nostre “fill adoptiu”. Ens deixa molt, molt d’afecte, uns records inoblidables, la seva imatge a primera hora del matí, amb els ulls gairebé tancats i els cabells desgavellats. Els tes amb llimona, les seves dutxes de matinada, les seves llargues converses i els seus riures. La música clàssica que hem tingut l’oportunitat de tornar a escoltar gràcies a ell. Les fortes abraçades que ens vàrem donar ahir, després del sopar de comiat i durant l’intercanvi de regals.
S’ha fet tan nostre...
Espero que es compleixin tots els seus somnis, que no perdi mai aquest entusiasme , aquesta manera de viure la vida. I espero tenir notícies d’ell, ni que sigui de tant en tant.
We will always remember you, lovely. Best wishes...
Zawsze będziemy pamiętać Cię, lovely. Najlepsze życzenia
1 comentari:
Et tinc abandonada. Sap greu. No remeno gaire últimament pel blog. Avui m'ha donat per escriure. I per fer una repassada.
Fa goig llegir-te així d'animosa i d'animada. Ja tocava!
Ptnssssssssss
Publica un comentari a l'entrada