dimarts, 27 de gener de 2009

ARENGADA


Els meus avis paterns també vivien en una planta baixa. Quan era petita i anàvem de vacances a Menorca, dormíem a casa d'ells.

A primera hora del matí, ens despertava el gall de la veïna i la corneta que sonava des del quartel militar de Santiago, que es trobava molt a prop. Recordo molt bé aquells despertars, l'olor d'arengada que venia de la cuina i el soroll a ultratomba que feia la cisterna, quan la meva àvia llençava el cubell per treure aigua i abocar-la en un càntir.

El meu gran esmorzar era un entrepà d'arengada i un cafè amb llet. M'encantava. A cap lloc més he pres una combinació tan original. Després, sortíem a visitar familiars quan era hivern o cap a la platja si era estiu.

Ara, l'arengada me la menjo amb la coca de recapte de Tremp, que mereix tot un capítol a part.
Val la pena recordar...