dijous, 29 de gener de 2009

HORT


Geranis com aquests són els que adornaven l'hort dels meus avis paterns. També hi havia tomàquets i enciams plantats al llarg del terreny, que no era tan gran com jo el veia de petita. És curiós com canvien les dimensions de les coses quan et vas fent gran.
L'hort era el lloc ideal on passar les tardes d'estiu, quan es començava a pondre el sol i ja no feia aquella calor humida i asfixiant. Perquè, quan jo era petita, l'estiu era calorós, però les nits et regalaven un aire fresc i agradable que convidava a relaxar-se i preparava per anar a dormir d'una tirada.
A l'hivern, quan bufava la tramontana, tot l'hort trontollava. Llavors el contemplàvem des de la finestra del menjador esperant que el temps millorés i llegint algun llibre dels que tenia el meu avi, o escoltant els seus contes. Era un gran narrador d'històries.

3 comentaris:

Anna ha dit...

I aquelles meravelloses tortugues meitarrànees de terra que vivien a s'hort? t'enrecordes?? es de lo que record de s'hort de sa carretera de sant lluis!

lanuor ha dit...

Avui... avui sa tortuga com a protagonista...

Jordi Salas ha dit...

Jo tinc associat amb l'hort una paraula, una cosa així com "llocumú", us enrecordeu?