dilluns, 9 de febrer del 2009

EL MENYSPREU


El menyspreu és un dels sentiments més negatius que es pot experimentar, tant per qui el practica com per qui el pateix.
Qui el pateix, no enten per què és motiu de tanta negativitat i pot arribar a pensar que s'ho mereix o que alguna cosa de la seva persona ho provoca.
Però qui el practica, a la llarga és candidat a quedar-se sol. El menyspreu és una gran manca de respecte cap als demés i és propi de persones que se senten superiors però que, a més a més, viuen la vida amb indignació i amargura. No deixa de ser un sentiment maligne amb un efecte boomerang: qui menysprea acaba sent menyspreat.
Hi ha adolescents a qui la pròpia família els hi produeix menyspreu. Sembla ser que això és degut a que no suporten les persones i llocs que veuen cada dia. La mateixa confiança, saber-se incondicionalment estimats, fa que no tinguin cap mena de cura cap a les persones que conviuen amb ells.
El menyspreu pot acabar amb la paciència de les persones més equilibrades i patidores, de les persones que més estimen els demés. I és que la dignitat és un valor que mai s'ha de perdre.
No al menyspreu!
"Queda siempre un poco de perfume en las manos de quien ofrece rosas"
(Epicuro)
I que aquestes roses no tinguin espines, si us plau...

2 comentaris:

lanuor ha dit...

Marga, no ets l'única que es sent menyspreada en aquest món i sé que cap de nosaltres tres o qui sigui que també et fa el que nosaltres et fem, no vol que et sentis així. Sé que els nostres problemes els hem de solucionar sense pagar-ho amb tu, però hi ha moments que tu també ho pagues amb nosaltres, el teu mal geni, tots en tenim de mal geni, i ens hem acostumat a pagar.ho tots amb tots. Aquests dies et deus sentir més atacada del normal, però has de saber que no per això no t'estimem o que t'estimem menys, i que no per això has d'estar histèrica amb nosaltres. Perdona'm, perdona'ns per haver estat així però intenta estar una mica més tranquil·la, o almenys aparentar-ho, perquè tots tenim problemes, uns ho mostrem més uns menys, però ens hem d'aguantar i aprendre a no pagar.ho amb els altres.


Un petó mama.



Laura.

lanuor ha dit...

Totalment d'acord, cuca