dijous, 13 de gener del 2011

EL TEMPS ENS FA CRÉIXER



Per primer cop, després de sentir-se tan insignificant, es va veure diferent davant del mirall.


"El tiempo es el mejor antologista, o el único, tal vez" (Jorge Luís Borges)


No ho havia ni demanat, pero s'entestaven a ensenyar-li com s’havien de fer les coses.
Se la miraven burlescament quan intentava començar alguna tasca nova.
Es posaven d’exemple davant seu.
No li mostraven ni una espurna de confiança.

Però, va venir el temps, amb la seva cadència imparable, segura, intel·ligent. El temps, que cadascú ha d’anar omplint de vida, més que d’anys. El temps, capaç de fer autèntics malabarismes a l’hora de posar ordre.
I es van canviar les tornes:

Aquelles “mestres” de pacotilla que li donaven una ajuda que ella mai no havia demanat, que anaven per la vida amb una sobèrbia que tapava moltes mancances, en el fons, o no tan en el fons:

Perdien el temps cagant-dubtes.
No acabaven allò que començaven.
Tenien molt per aprendre.
Les seves actituds davant de la vida deixaven molt que desitjar.

Per primer cop, després de sentir-se tan insignificant com pretenia tota aquella gent, es va veure diferent davant del mirall.



"El tiempo no es oro; el tiempo es vida" (José Luis Sampedro)

2 comentaris:

Ariadna ha dit...

Fa força temps que et llegeixo. M'agada el que dius i com ho dius. M'agrada la teva forma d'expressar-te.
Avui t'has superat! Enhorabona pel post. Em sembla magnífic.
No faré referència al contingut, si m'ho permets, aquesta vegada. Estic massa sensible. Sembla que tot em toca massa d'aprop.
Estic encantada de poder-te llegir.
Petons, Ariadna.

lanuor ha dit...

Moltes gràcies, Ariadna. La veritat és que el blog em serveix de teràpia i per treure molts dimonis que portava a dintre.
Una abraçada molt forta i ànims!!