dimarts, 15 de febrer de 2011

PREPARANT UNA FESTA


Somni d'aquesta darrera nit:

Estic a la feina preparant, junt amb més persones, una festa. Crec que es casa una de les meves companyes, que també participa dels preparatius. Hi ha una muntanya de vestits per tot arreu, i s’han d’endreçar i repassar, perquè potser alguns s’han fet malbé. Sembla ser que són els que ens posarem per assistir al casament. La meva companya està molt contenta i, de fet, tots ens estem divertint, però no podem baixar la guàrdia perquè el temps se’ns tira a sobre. Això sí, els preparatius no deixen de ser una festa: també estem menjant. Recordo uns dolços, no sé si portats per mi o si ja eren allà.

Interpretació del somni:

- Estar en una festa divertida i amb amics: alegria, diversió, felicitat. Necessitat de sortir més i passar-ho bé. També vol dir que sóc una persona molt apreciada pels seus amics.
- Preparar la roba de la persona que es casa: és de molt bon auguri. Pronostica felicitat en el matrimoni i novetats familiars (matrimoni, naixement d’un bebè).
- Somiar amb roba: si és bonica i està neta, representa comoditat, felicitat familiar i benestar futur. Està relacionat també amb la importància que donem a les apariències.
- Somiar que estic a la feina: representa canvis favorables i millores per un cantó. Però, per altra banda, indica intranquil·litat i preocupació, necessitat de posar-me al dia, sensació de pèrdua de temps.
- El menjar: en general representa benestar, armonia i felicitat. Si el que faig és repartir dolços, vol dir que necessito assolir alguna fita concreta i no estic segura d’aconseguir-ho.

Deixaré a part tot aquest cúmul de felicitat, alegria, canvis favorables, millores, novetats, (un nadó ?!?) armonia, benestar... , i em quedaré amb la part més preocupant: la sensació de pèrdua de temps, la necessitat de posar-me al dia laboralment, els dubtes a l’hora d’aconseguir alguna millora, sigui en la feina o en la meva pròpia vida.

I és que hi ha alguna cosa a dins que em fa estar incòmoda, que m’inquieta i que m’impedeix fins i tot respirar bé. Hi ha alguna cosa a dins meu que malda per sortir i, fins que no ho tregui, estaré estancada. Necessito imperiosament dir quatre coses que m’he guardat a dins massa temps i que, potser, ara ja quedarien fora de lloc. Però, igualment, estan formant part de la meva vida com una mosca collonera, com una bossa d’escombraries que no m’atreveixo a llençar per por a tornar a ser jo la dolenta. Quatre merdoses coses que no em serveixen per res, i que van venir fa un temps a embrutar el meu espai vital.

I segurament m'està frenant la importància que dono a les apariències (la roba del somni, vés per on).

Està clar que no he ajustat la bruixola, però ho aconseguiré. Temps al temps.