Quan arribem a l'adolescència, encara no estem preparats per patir, no sabem perdre, ens hem acostumat a la immediatesa de les coses, a tenir-ho tot en el mateix moment que ho necessitem. No sabem esperar, no li donem temps al temps i, al final, ens acabem equivocant.
"Creo que la amistad es la relación humana más genuina que somos capaces de tener. Ser comprendido y apreciado por lo que uno es, el ser humano sin adornos por dentro, es una experiencia vital en la vida"
(Daisaku Ikeda)
La por a patir, sobretot quan ja ens han fet mal, fa que no ens llencem plenament i que ens conformem amb emocions menys intenses, però que puguem controlar.
L'amistat és la millor de les vivències i ens prepara molt bé per futurs sentiments més forts i viscerals: implica estimació, entrega, empatia, estar sempre al peu del canó per ajudar, protegir, aconsellar. Les amistats són per sempre, almenys ho haurien de ser, i ofereixen el millor aprenentatge per l'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada