CONNEXIONS CÒSMIQUES

Tots en necessitem, de sort. Però està clar que ens l'hem de treballar. No crec en els jocs d'atzar, ni en la bona o mala sort. Penso que la vida està feta d'experiències que ens omplen i d'altres que ens ho fan passar molt malament, però que a la llarga ens serveixen per aprendre i ser més savis. No estem aquí per trobar la felicitat sino per anar adquirint coneixements molt valuosos que ens serviran més endavant per trobar nous alicients.
No crec en l'atzar ni en la sort, però sí que em quedo molt parada davant de les "trobades casuals", de les "connexions còsmiques", d'aquelles situacions que es presenten com un "dejà vu", o que sorgeixen sense força-les en absolut. Passa molt poques vegades, gairebé mai, però pots trobar-te amb persones que et sembla haver conegut abans, amb qui la familiaritat apareix de la manera més natural. Com si l'univers actués perquè coneguem aquesta persona o aquesta altra, amb el convenciment que era el que havia de passar tard o d'hora.
Trobes a la porta del cau de la parròquia una persona a qui feia 10 anys que no veies. I aquesta casualitat, d'alguna forma, canvia la teva vida. Participes de les seves vivències, comences a saber com li ha anat tot i te n'adones que hi ha més coses en comú de les que et podies imaginar.
Sé d'altres persones que han fet amics per tota la vida a partir d'una broma o d'un encontre casual.
T'ensenyen fotos d'una festa i, entre la gent d'una de les fotografies hi ha una companya de l'escola a qui feia anys que no veies. Això encara és més impactant que trobar-te-la en un sopar preparat.
Acabes de conèixer una persona i resulta que viu al mateix barri d'una altra que, en un passat llunyà, et va fer mal.
Totes aquestes situacions que semblen una broma del destí fan pensar que en comptades ocasions hi ha trobades que van més enllà de la casualitat i que es produeixen per algun motiu més important del que en aquell moment puguem pensar.
Vivim enmig d'un atzar però, també, la vida ens presenta moments molt concrets que hem d'agafar com un tresor i no deixar-los anar, perquè potser en ells hi ha la clau de tot.
La llàstima és que no ens deixem anar, sobretot quan som molt més joves. No ens deixem anar i desperdiciem ocasions úniques, experiències que ens poden marcar positivament per tota la vida. A vegades volem controlar tant la nostra vida que la fem malbé, la convertim en una caricatura del que podria ser.

"Hay certezas que sólo se presentan una vez en la vida"
(Pel·licula "Los puentes de Madison")

Com em va impactar aquesta frase... Com em va impactar tota la pel·lícula...