Per totes aquelles vegades que m'he equivocat,
que no he fet cas de les meves intuïcions,
que m'ha pogut la immaduresa,
que no he estat capaç de parlar clar,
Si us plau...
Hi ha alguna fòrmula per a que certa gent m'oblidi per sempre?
Estaria bé trobar la manera d'evitar sorpreses que ja no vénen al cas.
"Nunca olvido una cara pero con la suya voy a hacer una excepción" (Groucho Marx)
I el sentit de l'humor, que no decaigui
4 comentaris:
Sempre et queda l'opció d'oblidar tu a certes persoenes..., fer aquesta excepció que diu el Grouxo Marx :-)
Tens tota la raó, Audrey. El problema és que a vegades et busquen i no saben interpretar la indiferència que un mostra.
Jo voldria amnèsia ambdós sentits... però... sempre hi trobo algún però...
M'encanten les excepcionals frases de Grouxo Marx. Que no perdem el somriure.
Ptns.
Ariadna: la amnèsia en doble sentit també estaria però que molt bé. Oblidar a segons qui seria genial.
Publica un comentari a l'entrada