AMB TU

Amb tu he tornat al punt de partida.
La nostra relació s'ha convertit en un cercle perfecte. Potser jo ara feia el paper d'adult i tu el de nen. Però l'afecte era palès en tot moment. I ara et trobo a faltar a cada moment, però et noto molt a prop meu, protegint-me com qua era petita, fent-me sentir bé i sabent que sempre podré comptar amb tu, encara que hagis emprès aquest viatge misteriós i del qual cap de nosaltres podem fugir. És un viatge obligatori, que li dóna sentit a la vida.
Tinc un forat físic i emocional, però sé que no permetràs que em bloguegi, sé que des d'on estàs l'omples. I no pateixis si a vegades ploro, o em sento sense energies, o em quedo estancada en el moment en què en van donar la tristíssima notícia. Vaig sentir com se'm trencava el cor, com el meu món entrava en un forat negre i com tota la meva vitalitat desapareixia.
Però me'n sortiré. Me'n sortiré perquè tinc una pila de bons records: el teu afecte, les nostres baralles quan era adolescent, la nostra entesa cada vegada més gran amb el transcórrer del temps.
Tot l'amor que has donat i encara dónes ha quedat reflexat en el teu comiat, i agraeixo a tothom les seves llàgrimes.
Els teus néts et van escriure una carta molt emotiva i, quan es van aixecar a llegir-la, es varen sentir les ales d'un colom.
El sol entra a casa quan pensem en tu.
La teva cala estimada, on tan feliç eres quan hi anaves a pescar, t'ha acollit amorosament.
I, malgrat la tristor, tinc a dins meu una gran certesa: SEMPRE ESTARÉ AMB TU.