dimarts, 21 d’octubre del 2008

AUTOESTIMA

"Buena parte del sufrimiento inútil en el mundo se produce porque en algunas ocasiones en las que deberíamos dedicarnos a pensar, nos ponemos a sentir, y en ocasiones que son para sentir, nos ponemos a pensar. Evitemos este sufrimiento inútil: hay momentos para pensar y momentos para sentir."
(Chesterton)

Els adolescents ben sovint pateixen perquè tenen un gran malestar dins seu. Aquest malestar es diu baixa autoestima i els hi provoca confusions, patiments i malentesos amb els demés. També els fa ser més covards davant de situacions noves i els impedeix desenvolupar-se com a persones. Quan a mida que van fent anys i sumant experiències bones i no tan bones aquesta autoestima comença a créixer, es redescobreixen i accepten com són realment. I tot el que han viscut els hi serveix per ser més comprensius amb les persones que els envolten i, també, per reconéixer les seves pròpies limitacions sense avergonyir-se'n.
Però, mentre dura la baixa autoestima i els defectes es sobredimensionen davant del mirall, pensen quan han de sentir (no confien en les persones que els estimen), i senten quan han de pensar (no són capaços de situar els comentaris de terceres persones en el lloc merescut).

Quan jo tenia 19 anys, segons les meves "grans amistats" i les de la meva parella, jo no feia per ell en absolut. No era el seu tipus, era impossible que li agradés, només volia "una cosa" amb mi, etc., etc. Val a dir que portem junts 26 anys, que gairebé som dues parts d'un mateix esperit malgrat les nostres diferències, però que això em va costar patir de baixa autoestima fins ben bé passats els trenta. Quan van néixer els nostres fills, la meva vàlua com a persona va trobar definitivament el seu lloc i segueix evolucionant.

L'autoestima és un valor que creix amb el desenvolupament de la persona, però que s'ha de començar a treballar des de ben petit. S'ha d'anar amb molt de compte amb les persones que tenim al voltant, en els missatges verbals i no verbals que els hi transmetem, sobretot quan són infants i adolescents.
A vegades fem algun comentari personal que, lluny de fer gràcia al nostre interlocutor, el que li produeix és un gran malestar.
A vegades donem consells que ningú no ens ha demanat, com si tinguéssim les millors solucions als problemes dels demés mentre que la nostra pròpia vida va fent aigües.
A vegades ens pensem que ho sabem tot quan el cert és que estem començant a aprendre el que és la vida.

"Cuando aprendes a ser dueño de tus pensamientos, de tus emociones, de tus pasiones y de tus deseos, la vida deja de ser una lucha y se convierte en una danza."
(Louise Hart)

1 comentari:

Jordi Salas ha dit...

Una autoestima sana i sòlida es sustenta en quatre pilars fonamentals:
1. Auto-coneixement (reconèixer els nostres trets positius i negatius per poder potenciar els bons i modificar els dolents)
2. Auto-valoració (saber el que més m'agrada fer i el que més m'agrada que em facin)
3. Auto-respecte (Definir que no m'agrada que em diguin o em facin per respectar-nos i poder fer que ens respectin)
4. Auto-motivació (trobar els nostres motius per viure, objectius i metes).

I això és en el que estic treballant jo ara, deconstruint-me per tornar-me a construir peró amb una base de ferro, amb una autoestima saludable.I em va bé, i estic descobrint mooooltes coses de les quals no m'havia ni adonat.