PIGMALIÓ

Pigmalió es va entossudir a transformar una noia sense educació ni cultura en tot el contrari. Va crear una persona a la seva imatge i semblança, algú que segons el seu punt de vista fos estimable, i ho va aconseguir. Però la seva creació li va esclatar entre les mans. Cap dels dos va ser capaç de canalitzar el desig, l'atracció mútua, la fascinació i la dependència que s'havia apoderat dels seus sentiments.

La perfecció no porta enlloc, més que res, perquè acostuma a ser fictícia, fruit de frustracions i inseguretats. L'amor es basa en una acceptació de l'altre tal i com és; no es pot inventar, crear, elaborar ni escriure com si fos una novel·la. Afortunadament, la paraula "FI" després de "van ser feliços i van menjar molts anissos" no es dóna en el nostre dia a dia, tan prosaic, tan difícil, tan real, tan absurd i tan ple de coses. Dic afortunadament, perquè "fi" significa acabament. I la vida no està feta de situacions que comencen i acaben. És un constant fluir d'experiències, patiments, canvis, moments feliços. És com un pèndol que va i ve, i d'aquesta manera un es va fent més savi, un va aprenent i omplint-se de vivències. I relacionar-se és compartir vivències, bones i dolentes.

"Cuando dos personas están bajo la influencia de la más violenta, insensata y transitoria de las pasiones, se les obliga a jurar que permanecerán en esa emocionada, anormal y agotadora condición hasta que la muerte les separe."
(George Bernard Shaw)

L'amor comença com una malaltia psicològica, però es va transformant en una relació més autèntica, real i enriquidora. Hi ha persones a qui costa passar aquesta primera barrera. Hi ha persones a qui se'ls hi fa impossible perquè han viscut un autoengany, que és el pitjor dels enganys; perquè han volgut viure aquest sentiment com a les pel·lícules; perquè tenen pànic a les veritats de la vida, que són moltes i no sempre bones, però que ens fan entendre cap a on anem.

L'autoengany pot convertir la teva vida en:
"...un camino de rosas que se volvieron apestosas..."
(Enemigos)