dimecres, 22 d’octubre de 2008

L'AMOR

"Y es que empiezo a pensar
que el amor verdadero es tan solo el primero.
Y es que empiezo a sospechar
que los demás son sólo para olvidar."
(La Oreja de Van Gogh)

Hauríem de clarificar qui es pot considerar que és el primer amor:

La primera persona de qui t'has enamorat?
La primera persona que t'ha decepcionat?
La primera persona a qui has estimat i que t'ha desenganyat?
La primera persona que t'ha provocat un dolor molt difícil de superar?
La primera persona que t'ha valorat?
La primera persona que t'ha fet sentir única?
La primera persona que t'ha donat seguretat i protecció?
La primera persona que t'ha fet créixer com a ésser humà?
La primera persona que, abans que res i malgrat tot, t'ha ofert la seva amistat?
També es diu que el més important no és el primer amor, sino el darrer.
Segurament, el que compta de debó és la solidesa que hi ha quan ha passat la primera etapa, l'etapa més poc realista i que et fa veure l'altre com tu voldries ser, no com és realment.
L'enamorament acostuma a començar quan veus en l'altre el que tu en el fons voldries ser. Però això no vol dir que la nostra visió s'ajusti a la realitat.
L'amor comença de veritat quan l'etapa d'enamorament està superada i comences a estimar l'altre tal i com és i per tot el que representa que arribarà a ser en un futur com a persona.
"Si has construído un castillo en el aire, no has perdido el tiempo, es allí donde debería estar. Ahora debes construir los cimientos debajo de él."
(George Bernard Shaw)