... temps després de la fira
Així començava una poesia que un amic li va escriure a una amiga. D'això ja fa més de trenta anys.
Aquest cap de setmana he estat al meu poble amb la meva parella. Estava tot engalanat de flors de tota mena. Les pastisseries havien fet autèntiques obres d'art comestibles en forma de flors.
Veient en viu i en directe els guarniments de la fotografia (treta d'un diari local), em van venir al cap els primers versos d'aquell poema tan llunyà.
No tinc cap mena de contacte amb ells. Llògicament, tampoc sé si ells s'han tornat a veure.
Talment com una bandereta de fira, temps després de la fira, nosaltres mateixos hem anat volant al ritme del vent i de la vida. I aquella bandereta de fa trenta anys, ara me l'imagino amb els colors pàlids, una mica desfilagarsada, però movent-se al ritme del vent sense caure, sense acabar-se de trencar i desafiant el pas del temps.
Com nosaltres mateixos.
Sense perdre mai la força ni les ganes.
5 comentaris:
Talment com una bandereta de fira que canvia i roman amb el pas del temps...Així fem nosaltres, tot fent camí!. Les teves paraules desprenen serenor...
Abraçada!
Sembla ser que no sóc l'única que ha gaudit d'un bon cap de setmana. I també amb flors. I també amb records que venen al cap d'aquells que fa temps (molt o poc) que no veiem. Què se n'haurà fet d'ells? En el meu cas, no ho vull saber, només em val els bons records que en tinc.
Si em permets li diré a l'Audrey, que si jo tingués la meitat de serenor que ella sembla tenir, crec que seria feliç.
Ptnsssssss
Bon dia boniques! Gràcies pels vostres comentaris.
Audrey: anem capejant el vent, com les banderetes de fira que aguanten any rera any.
Ari: jo tampoc vull saber què se n'ha fet de la gent de la meva adolescència. També en tinc prou amb els bons records. I puc dir per experiència, que després de molts anys sense contacte, més val deixar les coses com estan.
Abraçades a totes dues!!
Com a bona balança,sempre la cerco la serenor..., a vegades m'oblida!, com avui...Si pogués...em quedaria quieta :-)
Abraçades x les dues!
Publica un comentari a l'entrada